Activitat 36

Els amfibis són els vertebrats menys evolucionats, de tal manera que la vida d'ells està lligada a l'aigua, com a mínim en la seva fase lavària. La respiració pulmonar els hi és insuficient per mantenir el metabolisme dels amfibis i s'ha de completar amb la respiració cutània, viable perquè permet l'intercanvi de gasos per la pell ,però ha d'estar constantment humida, per la qual cosa els amfibis s'han de remullar. Hi ha dos ordres d'amfibis: els anurs i els urodels. L'ordre d'anur està format per amfibis sense cua en l'estat adult (granotes i gripaus).L'ordre urodel està format pels amfibis que tenen cua (salamandra) .

Parc d'atraccions

Els parcs d'atraccions són com un lloc màgic perquè ens fa sentir com si estiguéssim a la infantesa i és on les emocions estan al màxim o casi bé al màxim.

 Les emocions pujen de manera diferent segons l'atracció i per l'efecte que vol donar aquella atracció mitjançant la por ,la rapidesa ,l'altura, donar voltes etc.

A tots ens agrada anar als parcs d'atraccions però mai ens agrada anar-hi sols ja que si vas sol les emocions no fan afecta si no tens amb qui compartir-les.

 Els colors, les llums i la música de les atraccions també ens afecten ja que si els parcs no tinguessin colors i musica l'ambient seria molt diferent en canvi les llums i la música fan que l'ambient sigui alegre, animat, amb més ganes divertir-se...

''Caminar sense direcció''

Que se sent caminar sense direcció?I on vas si no tens direcció? En veritat vas avançant?
Aquestes son les preguntes que de sobte han anat voltant pel meu cap quan una amiga meva m'ha dit: ''-Camino sense direcció ''Després de analitzar la situació en la que estava he pogut contestar a les meves propies preguntes. En la primera pregunta quan es camina sense direcció crec que se sent desesperació per no saber que fer .I la segona i tercera pregunta, que van molt lligades, penso que no vas enlloc si no tens direcció perquè simplement no avances.

''Les aparencies enganyen ''

Tothom absolutament tothom a jutjat i etiquetat a tothom i a tot,això forma part de la vida quotidiana,veritat?.
Jo no soc cap excepció, perquè jo també he jutjat i he sigut jutjada.Però perquè ho fem ,perquè jutgem?
Doncs la raó per la qual jutgem i etiquetem a tothom i tot es que sentim la necessitat de definir a la gent encara que no sapiguem res ,definim a les persones per la roba,per el físic etc.I a més som intolerants ,perquè abans de definir aquella persona no ens posem en la seva situació.

Aquest fet esta molt relacionat a la primera impressió quan només veient a la persona ja la definim i després ens sorprenen cada vegada mes,perquè son completament de com ens hem pensat.

''Tinc por a estar sol''

Quantes vegades em sentit la frase ''Tinc por a estar sol''.
Som éssers socials i necessitem la companyia de altres persones per poder sentir afecta i per millorar la autoestima .Però el que en veritat ens fa por no es estar sol, perquè a vegades ens quedem sols a casa perquè sabem que tornarem a estar amb la gent,el que ens fa por de veritat es sentir-nos sols que encara estiguis rodejat de persones en sentis sol.Això es un problema de autoestima perquè sempre depenem de la gent per sentir-nos millor .

''Ets el que escoltes?''

La música es un tema molt important en la vida encara que hi ha gent que creu que es innecessària . Ens pot canviar de estat d’ànim. Molt estudis diuen que el tipus de musica ens pot definir  la nostra personalitat això es segons del gènere de musica que s’escolta. En la adolescència es on te la major influencia de la musica perquè es quan es busca definir la personalitat que tindrà quan sigui adult per això els nostres gustos musical varien durant les diferent edats perquè no tenim molt clar.

''El misterio de la cripta embrujada''

El misterio de la cripta embrujada es una novel·la escrita per l'autor espanyol Eduardo Mendoza l'any 1978.La novel·la es del gènere policíaca i misteri.

El llibre explica com el comissari Flores es un inspector que investiga sobre la desaparició de una nena de una escola internada de monges, l'inspector demana ajuda a un antic criminal que esta en un manicomi. Així que el criminal y el comissari arriben a un tracte :si ajuda a resoldre el cas  el criminal es guanyarà la llibertat.

Desprès de sortir del manicomi el criminal torna a Barcelona desprès de 5 anys.

Encara que el criminal ha recuperat el control de ell mateix ,segueix tenint les mateixes costums de inventar-se identitats, substituir a altres o obrir portes sense claus. S’involucrarà en una historia en la que un industrial català ric que vol amagar el cos d'un mort. Intentant tapar aquesta mort es produeix molt delictes(morts, drogues...),que el criminal aconseguirà resoldre amb l'ajuda de una ex-alumne de l'escola.

Aquest llibre va ser un que vaig llegir a lectura obligatòria de l'institut .M'agrada perquè es de misteri i el protagonista en cap moment diu el seu verdader nom,sempre s'anava canviant de nom i la seva actitud es molt divertida